La vila d'Almenar es troba esglosada en un petit turó. Al cim del turó hi ha l'antic castell arrabassat el 1094 als musulmans de Lleida pel Comte Ermengol V d'Urgell i conquerit definitivament el 1147 pel Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el qual dos anys després, concedí carta de població a un centenar de balaguerins.
L'església parroquial de Santa Maria, gòtica i d'una sola nau, fou reformada el segle XVIII, en què fou construït, a més, el campanar (1740).
Dins el terme municipal hom ha trobat restes arqueològiques de l'edat de bronze i del ferro (tossal del Metxut, turó de Sant Salvador), d'un camp d'urnes a la partida de Tudela i de viles romanes al pla del Sot i al pont de Ferrando. El municipi comprèn l'antic terme de Santa Maria d'Almenar ( o torre de Santa Maria) i el caseriu de la Bassa Nova.

Primer document conegut referent a Almenar.

1095, desembre, 12
El comte d'Urgell, Ermengol V conquereix Almenar i dóna a la Prioral de Solsona l'església edificada al castell d'Almenar, dedicada a Sant Joan, i una almúnia. Aviat, però, tornaria el poble a mans dels moros.
ACS, Cartulari II, fs. 34-35

Document de 1107
1107, març, 23
Ramón Guitart, prelat de Santa Maria de Solsona, concedeix a Pere Jofre un alou i la tercera part d'una almúnia en terres d'Almenar i d'Alguaire, el dia 23 de març de 1107. ACS, Pergamins.

Carta Pobla d'Almenar
1147, abril 13.
Treta de la còpia dels privilegis d'Almenar que renova el rei Felip II, el 17-IX-1582.
L'original és a l'Ajuntament d'Almenar.

Carta de Donació de la Sèquia d'Almenar
1151, setembre.
L'original d'aquest document és a l'Arxiu Municipal d'Almenar.
Vulgarment s'anomena "La Pell".

Concessió i trasllat de la fira 1306, juliol, 10.
El dia 10 de juliol de 1306, el rei Jaume II concedí fer fira en el mes de setembre al poble d'Almenar.
L'abundància d'aquestes, va perjudicar la nostra; i a petició de la vila, el rei Pere III, el 10 de juny de 1336, la traslladava al mes d'abril.
ACA, Cancelleria, reg.203, f.181 i reg 858, fs. 128- 129.
1313, abril, 28
El rei Jaume II protesta contra la usurpació feta pel senyor d'Albelda, contra els homes d'Almenar, que són de la jurisdicció reial.
ACA, Canc., reg.151, f.217 v.

Concessió i ampliació del molí
Anys 1328 i 1331.
ACA, Cancelleria, reg, 483, fs. 147-148.
1430, octubre,10.
El rei perdona els inculpats d'Almenar, que s'havien sublevat en saber que la vila era traspassada al comte de les muntanyes de Prades i exclosa, per tant de la Corona, en contra del pacte fet amb Ramón Berenguer IV.
ACA, Cancelleria, reg 870, f.45.

1494, juliol,18.
En nom del rei, la Cancelleria Reial, en aquesta data, fa cinc documents referents al mateix tema. Dos són destinats al poble d'Almenar, dos a Pere Carcassona i un als diferents representants o autoritats reials. El tema comú és salvaguardar el poble perquè es pugui nomenar síndics que el representin davant l'Audiència Reial per demanar la reintegració a la Corona, sense entrebancs per part de ningú. Pere de Carcassona no respectaria aquests documents, com es pot veure en la sublevació del poble contra ell, pocs mesos després.
ACA, Cancelleria, reg 3.860, fs 9-15.

Retorn d'Alfarràs a la Corona
1594, octubre, 31.
El nou batlle, designat pel representant del rei, fa públic el seu pregó primer.
AMPLI, Catàleg Gras, núm 257, fs. 6-8.
El catalanisme.
Fruit de la Renaixença, era el moviment d'afirmació. Com en altres llocs, també al nostre poble predominava la Unió Catalanista.
El seu tradicionalisme arrelat a la nostra terra i el suport que en un principi li donaven els, diríem, més dretans els allunyava de l'altra gent.
Tenim notícia de dos mítings ben diferents, si més no, per l'acollida que varen tenir a Almenar.
El primer va ser el dia 19 de gener de 1902 (Diario de Lérida 21-1-1902) precedit d'una gran propaganda.
La caravana dels oradors i acompanyants havia sortit de Lleida entre les aclamacions i cants de la gent del pobles del trajecte. Torrefarrera, Roselló i Alguaire. Partides d'Almenar.
Bolós, Gralles, Bassanova, Fenollet, la Plana,Comastreta, Sas, Onilla, Aubarrells, Sesal, la Vall, Cuadrisos.